El poema de Jesús Fusté que ell mateix va musicar al seu primer disc, Vine amb mi, recitat per ell mateix, i que he utilitzat com a títol del proper llibre. Gràcies, Jesús.
Dies sense fum (4)
Fa 38 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
M'enamora aquest poema, i m'enamora la retòrica i el sentiment d'aquest vídeo... no em canso d'escoltar-lo!
Enhorabona per tot plegat!
Un poema preciós!
Ai que de poc que fico la pota quan el vaig escriure a la'ltre blog teu, eh Jesús? XD Poc que ho sabia jo encara de que anava la broma...!
Carme..., tot el disc ho és.
Molt bonic!!!!
És un poema més que bonic.
Publica un comentari