Difícil repte, equilibri precari, ajustar-nos a la mida del nostre armari.
.
Dibuix de la meva amiga Anna Alsina. vet aquí com també poder sorgir col·laboracions des del Facebook.
PACTES INCÒMODES I AMISTATS COMPLEXES
Fa 27 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Pis nou, armari nou i graaaan! Ara ja no pateixo per la mida del meu armari :)
Doncs sí, jo no sé com m'ho faig però siga gran o petit sempre acabo amuntegant les coses perquè em falta lloc...
hi ha una moda/filosofia a les EEUU i RU que es diu "de-cluttering", basicament des-montonar la casa.
T'animes a des-fer-te de tot allo que no necessites ni utilitzes, inclos hi ha professionals que pots pagar i vindran a casa a "tirar" la meitad de fato que tens.
Per un altra banda, i conectat a aixo, he vist un altre moda per internet que son gent que s'animen a viure només amb 100 coses, des-fent-se de tot allo que els sobra; diuen que al final la felicitat ve de la senzillesa de la vida..........
........ no sé, jo, com molts, també no paro de comprar, no tiro res, i tinc els amaris i prestatges apretats com un "jack-in-the-box" ;)
Jo sí que he de tornar a tenir la mida de les coses que hi ha dins del meu armari!!! Ostres, tu, l'estiu ha estat matador...i els pantalons em diuen que o m'estiro per cordar-me'ls o que em posi vestits que son més amples....
Jo només tinc dos armaris de dues portes, un ple d'abrics i roba llarga (vestits bàsicament) i l'altre de tops camises i roba que ha d'estar penjada (pantalons de vestir), i després el recó de del amuntonats! Roba que no m'hi cap en lloc!! aiss algú té el telèfon d'aguna empresa que s'ho endugui tot aixó que em sobraaaaa?
Un dibuix genial!!! Molt expressiu, ja ja ja.
Tot un repte.
Jo, com la mireille. Si tingués el món com armari, ja tindria capses a la Lluna XDD
Publica un comentari a l'entrada