15 de setembre 2009

Caputxetes



Caputxetes, seguiu el vostre camí,
sense pànic al llop del passat,
sense angoixa pels llops del futur.

.

Il·lustració de Pep Boatella.

9 comentaris:

Ester Besolí ha dit...

el llop intenta asustar-te perquè no et surtis del camí que uns altres llops han marcat. Aixi desconeixeràs que ni han altres camins, que porten a llocs diferents, i les opcions es multiplicaran. No deixis que la por al llop et torni una caputxeta submisa i obedient.

Anònim ha dit...

Que bonic i que real.
MT Romeu

Carme ha dit...

Parafrasejant un dita zen (em sembla que era zen, bé, si més no oriental) la felicitat és menjar i gaudir de les maduixes del bosc entre els llops del passat i els llops del futur.

caterina ha dit...

Sembla mentida a vegades si un s'atura a analitzar, la quantitat de contes que ens han explicat des de petits que són d'alt contingut mascliste. Llops, prínceps blaus, etc...

Mortadel.la ha dit...

M'ho hauré d'anotar com tantes i tantes coses!!!!!!

Caputxeta ha dit...

Com a bona Caputxeta que sóc ;-) sempre espero trobar-me un llop al proper revolt del meu camí... sigui manso o ferotge, gairebé sempre n'he après alguna cosa d'aquets animalons peluts. Tal vegada trobar una millor drecera...

Clidice ha dit...

m'agraden els llops, no puc evitar-ho. Són quelcom atàvic, contrari a les mares que imposen camins i les iaies pocasoltes que viuen malaltes lluny de l'ambulatori. Si vaig al bosc, sempre tinc l'esperança de trobar-hi el llop :)

Ma-Poc ha dit...

Compte amb els llops! Sobretot els del passat, que sovint són molestos...

Striper ha dit...

De vegades els llops no son pas per tant.