
"Vaig fer un tall a la patata que em va fer més ràbia. L'interior era de color crema. La patata s'havia contagiat del gust que mé stard trobaria als popets: un gust dens, atapeït, aclaparador. Un gust que omplia, un gust que romania a la boca quan el menjar ja feia estona que havia lliscat avall. Un gust complet, total, rematat amb cabalosos rius de suc i una intensa aroma d'all. De tant en tant, per marcar un parèntesi entre tal acumulació de sensacions, bevia un traguet de vi. Era negre com la nit, i em produïa cert pessigolleig a la llengua."
.
"De què serveis menjar-se els caragols a velocitats supersòniques, sense sucar-los enlloc i sense treure'ls les extremitats que no interessen? Jo us ho diré: per omplir més de pressa que ningú el plat de closques buides."
7 comentaris:
Fa obrir la gana. I és que la casa es gran i la coneixem poc.
Salut i Terra des del sud.
L'he trobat un llibre més literari que gastronòmic i això té una singularitat que el fa únic entre tants i tants llibres de cuina.
Gràcies de tot cor, Jesús.
Aquests són els bons llibres! Seria bo que arribessin a la categoria de best-sellers.
Lleida em cau molt lluny, però la recomanació m'ha despertat la gana i l'interès.
Un llibre practic,avui estat a punt de fer un esmorçar d'aquets , callos.. etc , pero al final no.
cocina con literatura, no cocina a secas, eso está bien
Ja triariem que de gana en sobra, però... ccntinència. Anton.
Publica un comentari a l'entrada