Cames de seda, de Maria Mercè Roca

Gelosa, confosa, atordida, rebutjada, alterada, enyorada, consternada, cansada, trista, sola, alarmada, desconsolada, coaccionada, apartada, empresonada, ferida, humiliada, avergonyida, impotent, desvalguda, aclaparada, trasbalsada, desil·lusionada, exaltada, furiosa, sobresaltada, colpida, excitada, nerviosa, mesquina, exaltada, indecisa, insegura ...

Aquests són alguns dels adjectius amb què Maria Mercè Roca defineix l'Adriana, la protagonista de Cames de seda, que per a mi, és la millor de les seves novel·les que he llegit.

L'estructura és perfecta i narra els dies que transcorren des de que l'Adriana rep la trucada que anuncia la mort per accident del fill del seu marit i el funeral. L'Albert, el seu marit, viatge a Suïssa acompanyat de la seva ex per a recollir el cadàver, i durant aquest temps l'Adriana reflexiona sobre totes les seves inseguretats presents i passades, i ens fa un repàs a petites pinzellades de la seva vida: l'enyorament de la figura del pare, el sentiment de culpabilitat que li provoca la seva mare i la Consol, la criada de tota la vida, els amors fallits, la necessitat de sentir-se acaronada i estimada, la fredor del seu marit...

Vam comentar la novel·la a la darrera sessió del Club de lectura de Tortosa i, en caràcter general, el personatge ens va semblar ple d'una enorme buidor que intenta omplir debades amb l'alcohol, les pastilles i esporàdics amants que no acaben de satisfer els seus neguits. Membre d'una família acomodada i sense gaires ocupacions, l'Adriana viu reclosa en els seu propi egocentrisme.

La novel·la està narrada amb mestria i farcida de petits detalls que satisfan els amants de la literatura, de les guerxades a la tendresa.

Podeu llegir un comentari sobre la novel·la a Llibrófags.