tens un racó dalt del món: A la penombra

12 maig 2009

Assegut a la penombra només resten dos camins: la claror enlluerna i pot fer mal als ulls, si no vas en compte; la foscor ens fa més dèbils.

Aixecar-se de la cadira és més que un gest.

Text inspirat per una magnífica fotografia cedida pel blog d'Enric Sirera.

Mortadel.la ha dit...: doncs sí, sí senyor... aixecar-se és més que un gest. Bonica foto Jesús... i animadores les paraules (encara que costin); 12 de maig de 2009 8:22
Striper ha dit...: Caure ,no es el problema el problema es no aixecar-se.; 12 de maig de 2009 8:46
Carme ha dit...: Molt suggeridor, molt cert i molt metafòric. És així mateix.; 12 de maig de 2009 9:09
Efrem ha dit...: Si s'està cansat millor la foscor, descansar en ella. Si no, cal aixecar-se sempre!; 12 de maig de 2009 11:59
raquel ha dit...: Aix, i sempre haver de decidir...
Que bonic que et queda, aquest blog!; 12 de maig de 2009 15:02
rebaixes ha dit...: A la meva mare li agradava molt la foscor sobre tot al estiu. Segurament que en ella els pensaments i meditacions fructifiquen. Anton.; 12 de maig de 2009 16:58
Gabriel ha dit...: Interesant reflexió. Bonica fotografia.
Cercar la llum sempre és necessari i vital per seguir endavant.; 13 de maig de 2009 20:24