Una de les meves cançons preferides d'Eduardo Aute, especialment en la versió cantada per Joan Manuel Serrat.
De pasta de moniato
Fa 4 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Una cançó preciosa i en Serrat amb la seva manera tan personal de cantar li dona un toc molt especial...
Em recorda alguna arramblada molt especial e inocenta , però que sempre recordaré.
Els dos bonissims, encara que personalment em quedo amb J. Manel Serrat. M'encanta!
Et convido a visitar el blog que hem creat Gingko i Gaia de rellotges del món. Tot just estem en els inicis però esperem fer-lo créixer.
L'adreça del blog: http://tictac-rellotges.blogspot.com/
Fins un altre
Molt bona cançó, però discrepe (cosa de gustos...) pel que fa a la preferència de l'intèrpret. A mi m'agrada la sensibilitat que transmet Aute: 'De alguna manera', 'Queda la música', 'Siento que te estoy perdiendo'... Sense restar-li mèrits a Serrat, tot siga dit; sobretot el Serrat de la primera època.
Els dos m'encanten!
La bellesa de Luis Eduardo
Company virtual,una combinació molt encertada la de Lluis Eduardo Aute-Serrat. La cançó “de alguna Manera” també es bonica. Per a mi, la combinació Aute-Silvio Rodriguez en el treball “mano a mano” amb la cançó Unicornio-Albanta també és més que sublim.
Salut.
Una meravella!
Publica un comentari a l'entrada