Finestres buides,
ulls de derrota.
El passat viu només a la pols,
fins que segelli l'oblit,
l'urpa de ferro.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
6 comentaris:
Buides, pwero plenes de recors pasats.
Per això és bo deixar-ne testimoni escrit o gràfic.
Com ulls tristos per tot el que han viscut!
M'agrada llegir la teva poesia...
de l'arbre caigut és fa llenya!
de lesruines tu en fas poesia! bonica foto per un bonic poema!
Si fos una de les teves cares del món, els ulls serien de "però aquí què ha passat??"
Publica un comentari a l'entrada