Quan s’obre la cambra de crionització, la nau ja és davant del planeta. Amics, familiars i coneguts són morts des de fa més de tres segles. El record d’una llibreta a terminis li dibuixa un somriure fred.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
M'agraden els micro-contes, és impressionant com en dues frases és pot explicar tota una història.
Per cert, al protagonista el somriure fred se li quedarà glaçat quan vegi que a la llibreta no li queda res per culpa de la baixada dels interessos i de l'augment de les comissions. ;-)
Em vaig a treballar i buauhhh no es ficcio.
Gràcies :)
El de la Caixa també és mort fa temps... llàstima que un dels seus successors, 173 anys després fes aquell desfalc...
els teus minicontes tenen una barreja de drama i humor que enganxa
petit, pero aixerit
salutacions!!
Bon microconte! :)
Publica un comentari a l'entrada