tens un racó dalt del món: Despullar-se

14 de maig 2009

Despullar-se

Sovint es diu que escriure és com despullar-se. Jo opino que el fet d'escriure, en gran part, també és una manera de vestir-se.

I vosaltres, què en penseu?

29 comentaris:

Thera ha dit...: Depèn, no? De vegades un es posa a escriure i mica en mica va traient coses de dins, es va mostrant talment com si s'anés traient peces poc a poc... Però, potser la figura de vestir-se és més constructiva, ho sento com un acte positiu, d'anar-se enriquin i peça a peça anar-se mudant. M'agrada.; 14 de maig del 2009, a les 18:51
òscar ha dit...: pel meu gust, a la balança de l'escriure hi té més pes el despullar-se que el vestir-se.; 14 de maig del 2009, a les 18:55
Frannia ha dit...: Jo sempre dic que a voltes escric per buidar-me i altres per omplir-me i ve a ser un poc això: et tapes i et mostres en funció de si necessites calor o aire fresc.; 14 de maig del 2009, a les 19:10
Clidice ha dit...: És evident que en escriure ens vestim, o ens revestim. Ens creem i recreem, ens modifiquem i afaiçonem de manera que podem satisfer el nostre Narcís. Gaudim i ens sadollem de nosaltres mateixos. És un acte tèxtil i onanista. :); 14 de maig del 2009, a les 19:17
Salvador Macip ha dit...: Vestir-se, despullar-se... Tant li fa. La diferència és que ho fem davant de tots.; 14 de maig del 2009, a les 19:19
Rita ha dit...: Jo més aviat em decanto a pensar que ens despullem...; 14 de maig del 2009, a les 19:23
JJMiracle ha dit...: A més de vestir-nos, fins i tot podem transvestir-nos.; 14 de maig del 2009, a les 19:31
Nuesa Literària ha dit...: Depèn de com escrivim.
Jo tendeixo a despullar-me; encara que sovint tendeixo a transmutar-me, a convertir-me en altres identitats i fer-les ser com jo seria si fos elles i les seves circumstàncies; només amb aquesta sinceritat em pot sortir, si em surt, alguna cosa digna.; 14 de maig del 2009, a les 19:38
Kudifamily ha dit...: Depèn...
De vegades despulles la teva ànima, et treus els sentiments de sobre i quedes nu davant el que has escrit.
D'altres et vesteixes de colors, de sentits, de passions que d'altra manera no portaries amb tu, i et transmutes, et vesteixes amb peces noves que enriqueixen el teu armari de les sensacions.
Tant bonica és una cosa com l'altra... l'important és fer-ho apassionadament!; 14 de maig del 2009, a les 19:55
Lo Bep. ha dit...: Jo opino que escriure té una semblança molt més estreta amb el fet de veure's reflectit en un mirall. Evidentment si t'observes davant el mirall nu tens una perspectiva molt més real de tu mateix.

Quan llegeixes el que has escrit, comprens moltes de les situacions a les quals el teu sóc conscient et pot portar.; 14 de maig del 2009, a les 20:11
Rokins ha dit...: Crec que les dues coses...
A més afegiria que si ens vestim, cal renovar l'armari sovint...
Una abraçada!; 14 de maig del 2009, a les 20:26
Anònim ha dit...: es inevitable vestir lo que se siente con palabras, no por ello es menos sincero

"el poeta es un fingidor", pero eso no le resta sinceridad; 14 de maig del 2009, a les 20:38
rits ha dit...: se'ns dubte, amb el que em costa explicar-me de vegades, per mi és despullar-se, desprendre's de les coses i compartir-les.; 14 de maig del 2009, a les 20:39
MGJuárez ha dit...: M'agrada el que dieu, i estic d'acord amb les vostres reflexions.

Vestir-se vs despullar-se: una nova "pell" -artificial, còmode, acollidora- o, la pròpia pell -nua, amb els seus defectes, única-; qualsevol elecció pot ser licita al treball literari, només caldrà trobar cadascú la forma més adequada a la seva natura creativa.

Jo ara mateix, m'he "vestit" de les vostres opinions, ja veurem que sóc capaç d'extreure després.

Montse.; 14 de maig del 2009, a les 20:46
Mortadel.la ha dit...: Més aviat un despullat-se... si ho fas en privat mira! Però en públic, la veritat sigui dita... encara que soni malament, jo no m’arribo a treure ni les calces...de la vergonya... em despullo a mitges o un casi, casi... però mai del tot. Em quedo amb el mig vestida? camuflada? o això em sembla...; 14 de maig del 2009, a les 20:51
Mon ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 14 de maig del 2009, a les 21:26
Mon ha dit...: jo penso que l'escriptor es despulla per vestir al lector; 14 de maig del 2009, a les 21:27
Striper ha dit...: Tu creus que al meu bloc la gent porta molta roba o jo jo en porto molta.; 14 de maig del 2009, a les 22:07
Carme Rosanas ha dit...: Jo crec que depen dels escriptor i dels poetes. N'hi ha que e s despullen i n'hi ha que es vesteixen i n'hi ha que es disfressen i fins i tot q ue s'amaguen. A vegade s llegeixo poesia que és absolutament hermètica. Es vesteix el poeta... o s'amaga fins i tot.; 14 de maig del 2009, a les 22:15
Joana ha dit...: M'agraden els dissenys dels vestits i la manera com ens els llevem :)
Una mica de tot no?; 14 de maig del 2009, a les 22:53
Ferran Porta ha dit...: Per mi, escriure és despullar-se, llegir és vestir-se.; 14 de maig del 2009, a les 23:12
Allau ha dit...: Em sembla que tothom quan escriu, per molt sincer que vulgui ser, acaba fent-se la roba a mida (o ensenyant un nu afavoridor). Això no impedeix que entre les costures s'entrelluquin trossos de pell veritable que l'autor no ha sabut amagar.; 14 de maig del 2009, a les 23:24
maria ha dit...: Pot ser si que deixes entreveure una mica els teus sentiments quan escrius...; 14 de maig del 2009, a les 23:55
Sandra D.Roig ha dit...: En aquest moment actual em despullo, em vesteixo llegint-vos.; 15 de maig del 2009, a les 18:04
Josep M. Sansalvador ha dit...: Hi ha qui es despulla, hi ha qui es vesteix, hi ha qui s'abriga, qui es disfressa, qui es transvesteix. Hi ha qui neda i guarda la roba.
Tants caps, tants barrets. Tants escrits, tants culs.; 15 de maig del 2009, a les 18:24
Gabriel ha dit...: Susbcriuria ara mateix el comentari del company J.M. SanSalvador...
Tot Depèn,oi?
Hi ha gent que escriure és un alliberament i es despulla, d'altres s'amaguen sota mil personalitats...
També diuen que depèn del gènere, oi?
La poesia convida a despullar-se i en canvi el teatre és més un artifici en benefici d'uns personatges i unes situacions.
Com deia la cançó de Jarabe de palo...Depende, todo depende, según como se mire todo depende...Ostres, ara m'he posat a cantar!; 15 de maig del 2009, a les 21:16
Susanna ha dit...: Jo crec que és fer-me... Per tant, depenent de la ocasió em vesteixo o em despullo.

(Després d'escriure aquesta frase he vist que hi ha gent que pensa més o menys el mateix).; 16 de maig del 2009, a les 12:36
Roser Caño Valls ha dit...: Hola! Suposo que escriure és despullar-se i alhora vestir-se, perquè a través d'altres personatges i de paraules plenes de literatura vestim allò que despullem.
Salutacions cordials.; 16 de maig del 2009, a les 19:51
Ferran Moreno ha dit...: Que molt sovint, escriure, més si és en un blog, és disfressar-se... que no deixa de ser una manera de vestir-se, segons com.; 19 de maig del 2009, a les 20:23