Jau tendra al llit,
realitat dels somnis,
l’espatlla nua.
I la mima el llençol
que respirar no gosa.
realitat dels somnis,
l’espatlla nua.
I la mima el llençol
que respirar no gosa.
,
Poema inclòs A la barana dels teus dits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Concís i explícit.
Desvetlla la calma.
Relaxa pensar-hi.
Salut!
Mmm tendre..
Com Striper: molt tendre...
El recordo, però les coses boniques fan de bon rellegir. Sempre les descobreixes de nou.
Tendríssim i translúcid!
Quanta tendresa transmeten les teves paraules...
Imaginable... Anton.
Quina felicitat que traspuen les teves paraules!
Gaudir aquests moments i no oblidar-los mai més. I sempre que es pugui tornar-los a viure i tornar a gaudir.
Cuideu-vos
Una abraçada
Bona, aquesta tanka. Tranquil·litat, tendresa… felicitat.
Sensibilitat i tendresa .
Somni o realitat?
Tendre i contundent.
Amor i precaució...
Molt bonic! D'una delicadesa imantada.
Molt dolç!
Què bonic! No sé per què però la paraula Jaure i tendra m'agraden moltíssim, pot ser serà la sonoritat...
Un salut i un somriure ;)
Publica un comentari