Esmorzars de Lleida és un recorregut per 13 establiments de les comarques del Pla de Lleida, és un viatgeper 13 esmorzars de forquilla i gavinet que l'autor, Ignasi Revés, ens descriu amb una notable qualitat narrativa, que ens fa gairebé olorar les diverses delícies culinàries de què gaudeix. Però l'Ignasi ens parla també dels espais, de les persones, de les històries petites i grans dels locals, i amb les seves paraules ens fa sentir comensales de la seva taula, i ens dóna un tros de pa per sucar al seu plat. Els llibres és, doncs, no tans sols una delícia gastronòmica, sinó també literària, que ens facilitarà el pas a un món de petits plaers, al regne dels sentits, i que ens obrirà la gana. Us en deixo un parell de mostres:
"Vaig fer un tall a la patata que em va fer més ràbia. L'interior era de color crema. La patata s'havia contagiat del gust que mé stard trobaria als popets: un gust dens, atapeït, aclaparador. Un gust que omplia, un gust que romania a la boca quan el menjar ja feia estona que havia lliscat avall. Un gust complet, total, rematat amb cabalosos rius de suc i una intensa aroma d'all. De tant en tant, per marcar un parèntesi entre tal acumulació de sensacions, bevia un traguet de vi. Era negre com la nit, i em produïa cert pessigolleig a la llengua."
.
"De què serveis menjar-se els caragols a velocitats supersòniques, sense sucar-los enlloc i sense treure'ls les extremitats que no interessen? Jo us ho diré: per omplir més de pressa que ningú el plat de closques buides."
7 comentaris:
Fa obrir la gana. I és que la casa es gran i la coneixem poc.
Salut i Terra des del sud.
L'he trobat un llibre més literari que gastronòmic i això té una singularitat que el fa únic entre tants i tants llibres de cuina.
Gràcies de tot cor, Jesús.
Aquests són els bons llibres! Seria bo que arribessin a la categoria de best-sellers.
Lleida em cau molt lluny, però la recomanació m'ha despertat la gana i l'interès.
Un llibre practic,avui estat a punt de fer un esmorçar d'aquets , callos.. etc , pero al final no.
cocina con literatura, no cocina a secas, eso está bien
Ja triariem que de gana en sobra, però... ccntinència. Anton.
Publica un comentari a l'entrada