Avui estava cantat. Potser la meva cançó preferiada de la Maria del Mar Bonet: Dansa de la Primavera:
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Bon dia, Jesús.
Mai he seguit especialment la carrera musical de la Bonet, però gairebé tot el que escolto d'ella m'agrada molt. Aquesta dansa, que no coneixia, no és una excepció.
Bon cap de setmana, i feliç primavera a tots!
Oh, a mi també m'encanta! feliç primavera! "... i en cor m'hi creixi una palmera, que exigent que ve la primavera..."
Res comparable amb la versió de la bonet, of course, però mireu aquesta de l'Orquestra Alternativa:
http://www.youtube.com/watch?v=ufrSK7hOrqw
Tot i que la Bonet em sembla una gran artista, també li intueixo un cert "encantament", aquella passió que fa que ens escoltem a nosaltres mateixos i que estiguem encantats d'haver-nos conegut. De tota manera, aquesta és una cançó brillant com el cel de l'inici de la primavera.
Te m'has avançat...He anat al you tube, he baixat el video per fer-ne un post i he anat a cercar la lletra...i et trobo a tú!!!
Gràcies per una de les meves cançons preferides...avui que comença la primavera!
una abrçada!
Nunca la había escuchado,me gustó mucho gracias!
És preciosa, una companya de l'escola va portar la cançó el divendres i vam començar el dia de molt bon humor.
Espero que hagi anat molt bé avui a Vilafranca!
Publica un comentari a l'entrada