Tot just fa un moment, he afegit una nova col·laboració amb el blog Cinema-Classics, per tal de comentar El planeta de los simios, una de les pel·lícules més mítiques de la meva història particular amb el setè art.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
7 comentaris:
Coincideixo amb tu, Jesús, pel que fa a "l'adoració" per aquest planeta fantàstic!
Una peli encisadora. Ara li veig però una errada molt gran, la del llenguatge, resulta que encara parlen anglès -en el cas del doblatge, castellà- i s'entenen parlant i escrivint, quines coses. M'he adonat que en moltes pelis antigues no s'entra en aquest tema, se suposa que tothom parla igual.
Hola Jesús
Coincideixo amb tu. Aquesta també és una de les meves preferides, amb un final, per a mi, molt inesperat.
Fins una altra
Jo no se el cops que l'he vist!!
Uix, mentre els caminaven, jo la mirava...millor que la nova versió, em vaig tornar a penjar de la peli...
Sí, i tant!
Recordo també, amb llàstima, la incomprensió de molts adults que es burlaven de mi quan veien que m'agradava: "Però tu creus en aquelles coses? En micos que parlen? Mira que n'ets, de babau!" Hi ha gent que és impermeable a les metàfores.
Lo final és bestial!! i no xq siguen simis...;)
Publica un comentari a l'entrada