01 d’abril 2008

Premi joc literaris del mes d'abril

Em vaig aficionar a la lectura de molt petit, gràcies als tebeos, als còmics i als llibres que els meus pares em compraven. Mentre estudiava BUP a Tarragona es va incrementar el plaer per la lectura, però aquest cop era jo mateix, amb els meus estavis, qui anava directament a les llibreries a escollir-los. En aquella època tenia un escriptor predilecte per damunt de tots: Manuel de Pedrolo.

Me'n vaig llegir molts, alguns comprats, altres intercanviats amb alguna amiga (veritat, Anna?), com ara Mecanoscrit del segon origen, Mossegar-se la cua, Domicili provisional, Joc brut, Acte de violència, Avui es parla de mi, Tocats pel foc...

Per això, ara que s'acosta Sant Jordi i el primer aniversari d'aquest blog, em fa especialment feliç comptar amb la col·laboració de la Fundació Pedrolo que cedirà un impressionant lot de dinou llibres que no us podeu perdre com a premi dels jocs literaris del mes d'abril, format per: Cendra per Martina, Un camí amb Eva, Mossegar-se la cua, Cartes a Jones Street, Balanç fins a la matinada, Trajecte final, A casa amb papers falsos, Múltiples notícies de l'Edén, S'alcen veus al soterrani, Pols nova de runes velles, M'enterro en els fonaments, Mecanoscrit del segon origen, Des d'un ulls de dona, Crucifeminació, Successimultani, Doble o res, Dietari 1986, Dietari 1987, i Aquesta matinada i potser per sempre.

El termini màxim per a participar als 5 jocs d'aquest mes serà el 5 de maig. L'endemà faré el sorteig.

Animeu-vos a participar!

6 comentaris:

Núria ha dit...

Sabíeu que la Fundació Pedrolo té la seu a Palafrugell, en el mateix carrer que hi ha la Fundació Josep Pla?

PANXAMPLA ha dit...

Ahir al sopar despres de la reunio del club de lectura al menys tres persones vam comentar que el primer llibre que vam llegir en catala va ser El mecanoscrit... al Institut, son coses de tindre mes de 40 anys.

Eli ha dit...

Ah... i jo tincs uns quants anys menys... però quan em diuen Pedrolo... m'enrecordo perfecttament del Mecanuscrit del segon origen!!! TV3 en va fer sèrie, i d'això sí que m'enrecordo pefectament, de l'Alba i el Dida...
Buffff... quants records!

boirina ha dit...

Ai, quins records! M’has remogut coses...

Quan tenia 12 anys em vaig fer mal a un turmell en ple estiu. I quan vaig haver acabat de llegir tota la col·lecció de “Los cinco” i els “Siete secretos” del meu veí, em vaig aferrar a uns llibrets menuts i vells dels anys 50 que hi havia per casa. Editorial Albertí, Nova Col·lecció de lletres. Et sona?

Així vaig conèixer Pedrolo, Calders, Casas, Espinàs, Bertrana... Però el que més m’agradava era Pedrolo. Recordo tips de riure importants mentre llegia les seves novel·les. I també recordo tot el contrari. Tinc molts, molts llibres seus. I fa poc que pensava que hauria de tornar a llegir els seus llibres, o trobar-ne de nous, però això darrer serà difícil mentre sigui a Portugal.

I això dels 40... Jo en tinc 42 i vaig llegir el Mecanoscrit a l'institut, però ja feia anys que coneixia a Pedrolo. Coses de tenir un pare que havia estat mestre de català als anys 50-60. A casa hi havia coses rares i subversives. De fet mon pare era tan raret que jo vaig aprendre a llegir i escriure en català abans que en castellà, a casa.

Del teu post n’he tret dues conclusions. La primera, en tornar a Mallorca tocarà llegir més Pedrolo. La segona, que m’hi hauré de posar amb els jocs literaris del mes... per si n’hi ha algun que no tinc. Ja sabem tots què faig amb els llibres repetits, oi? ;)

Mireia ha dit...

Jo encara no arribo els quaranta però també em vaig enganxar a Pedrolo. A l'insti no vaig llegir el mecanoscrit, i tot i recordar la sèrie no la vaig seguir. No recordo ni com ni quan em va i començar a agradar llegir Pedrolo però sí que sé que molts dels llibres que tinc són de vell ( de segon ull com explico en un post) i que els vaig anar comprant sense voler, de mica en mica...

Josep ha dit...

No es ben bé així, Núria. La Fundació Manuel de Pedrolo, constituïda a finals del 2005, encara no disposa de seu física pròpiament dita. Algún dia, esperem que més aviat que tard, podrem gaudir d'una part dels immobles situats al carrer Major de Tàrrega, que són propietat de la familia Pedrolo -i on va viure Pedrolo, l'autor, fins els anys 40- i que els baixos ja són patrimoni de la Fundació. Des de Tàrrega, la nostra idea es que la seu serveixi com un focus de difusió i dinamització cultural. Per ara, la Fundació ha de conformar-se amb una "seu" virtual, el seu web, per bé que són moltes les iniciatives que ja comencem a tenir entre les nostres mans i els projectes a tirar endavant.
A Palafrugell hi viu la filla de Manuel de Pedrolo, i presidenta de la nostra Fundació, l'Adelais.

Felicitats per aquest blog tan treballat.