Presentació d'Un rostre que no és meu

El fet de presentar Un rostre que no és meu, de l'Òscar Palazón, ha estat per a mi una autèntic plaer, atesos els lligams que ens uneixen.

Vaig conèixer personalment a l'Òscar en una trobada a les Borges del Camp, després d'intercanviar comentaris i visites amb el seu blog El vertigen del trapezista que, com molts ja sabeu, és el lloc d'on he extret el títol del meu llibre.

No crec en el destí, sinó en els milers de coses que ens passen cada dia, algunes de les quals resulta que són coincidències. Algunes d’aquestes coincidències són més fàcils de produir-se que unes altres i dues persones amb tarannàs i sensibilitats similars, és fàcil que, quan es creuen, contactin entre si. Com diuen, les muntanyes no es troben, però les persones sí.

Aquests dies , com heu pogut comprovar, la meva agenda ha estat carregadeta d'actes. A més de les diverses presentacions del meu llibre, de la diada de Sant Jordi, de la presentació de Cor de llop el passat dilluns, del Club de Lectura que he de preparar per a demà, d'haver de treballar a l'Ajuntament tots els matins, etc., em van trucar fa un parell de setmanes demanant si podia substituir el dia 26 d'abril el presentador del llibre guanyador del Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. En principi vaig demanar que em disculpessin, atesa la meva atrafegada agenda, ja que em seria impossible fer una presentació mínimament digna. Després de penjar, les meves estragades neurones van començar a connectar-se entre si i a processar la informació: Premi literari a l'Ametlla; presentació de llibre... Però si el guanyador havia estat l'Òscar Palazón! Els vaig trucar de seguida per a confirmar la meva col·laboració. Deu minuts després ja tenia el llibre a casa que m'he llegit amb voracitat, i que he comentat al post anterior.

L'acte de lliurament del premi va estar amenitzat amb un concert a càrrec dels professors de l'escola de música de l'Ametlla i, com sempre que vas a qualsevol lloc, t'hi trobes un blocaire que et saluda; aquest cop va ser el Jaume. Després vam anar a sopar i vaig poder compartir tertúlia amb Pep Olivé de Cossetània i alguns dels membres del jurats i parelles: Manel Ollé, Joan Rebull, Marta Magrinyà i Lisa Pujol (Jordi Cervera no va poder assistir).

Felicitats, Òscar, pel premi i sobretot per haver escrit un llibre excel·lent.

La foto, amb el petit trapezista al mig que ens fa de nexe d'unió, no correspon a aquest acte, sinó a una altra presentació.