Una de les crítiques rebudes que més m'ha agradat va ser la de Jaume Puig, del blog Nau Argos, en un post sobre el llibre Postres de músic que es titulava El temps del rellotger, on se'm compara amb un rellotger per la manera de tractar el temps als meus contes. De fet, probablement, el pas del temps i la forma amb què ens afecta sigui un dels temes més habituals, no només dels meus contes, sinó de la literatura en general.
I és que el temps ens porta de cap, i sovint ens deixa penjats de qualsevol lloc, encara que no siguem trapezistes.
2 comentaris:
Jo crec que en el fons el temps encara es un misteri.
Moltes gràcies Jesús. Em fa feliç que tinguis un bon record de la meva opinió sobre els teus contes.
Publica un comentari a l'entrada