Un nou comentari sobre El vertigen del trapezista ha aparegut a la Catosfera; concretament al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure.No us podeu imaginar quina importància té per a mi i fins on arriba el meu agraïment per totes les repercussions que ha tingut el llibre en diversos blogs.
Jo no sóc un autor conegut per la majoria del públic, ni apareixo de forma massiva en els principals mitjas de comunicació, ni ocupo gaires metres quadrats de llibreria.
Per exemple, fa poques setmanes em vaig passejar per una de les principals llibreries d'una important ciutat i vaig poder contemplar una bona pila del meu llibre al taulell de novetats. Fin aqui, bé. Fa pocs dies hi vaig tornar. La llibreria era plena a vessar, els taulells i passadissos curulls de llibres; però el meu no es veia per enlloc. Només en quedava un exemplar, en una lleixa, a la T de Tibau, ensenyant tímidament el seu llom primet, d'esquena a la gent que passejava remenant llibres.
Les vendes dels meus llibres depenen en gran mesura de l'amor amb què els tracti cada llibreter, i d'aquesta manera fluctuen moltíssim, des d'un lloc on se'n venen gairebé a centenars, fins a altres (molt propers a casa meva) on no n'hi ha cap o gairebé no es veu.
No vull plorar, al contrari, i sé que no sóc cap excepció i que som molts els que ho patim. Per tot això agraeixo moltíssim el vostre suport.
4 comentaris:
Estoy encantada de comunicar al webmaster de "Tens un racó dalt del món", que su página ha sido galardonada con el Premio Dardo. Puede recoger su galardón por medio del link que aparece a continuación:
http://atelierdefengshui.blogspot.com/2008/04/premios-dardo.html
Muchas gracias por este blog,
Premios Dardo
si t'hi fixes, tens un raconet a acsa meva :)
Feliç diada de Sant Jordi
Jo el tinc casi llegit i m'agradat molt.
Això mateix que dius va escriure fa alguns anys Joaquim Carbó, que a més dels llibres per a nois i noies és un autor per a adults, no massa reconegut en aquest camp. El llibre, al cap de pocs dies havia 'desaparegut', i això que no era com ara. Les novetats aclaparen i el mercat és excessiu, però com diuen en castellà 'mucho pan nunca es mal año'. En el fons, així és la vida, acabem als prestatgets i les 'novetats' ocupen el centre vital.
Publica un comentari a l'entrada