Sona When you’re smiling, en una versió que broda Louis Armstrong. I
les notes m’acullen una a una dolçament, sense pressa, i n’assaboreixo els
gustos, els colors, i se m’estremeixen les emocions que romanien dormides. Les
notes agudes de trompeta que el Louis escampa fan vibrar el tou d’aire que
m’envolta, en ple vol. Jugo, com quan era un xiquet, a
imaginar-me formes entre els núvols, tot i que ara els miro des de dalt, que no
amb superioritat. “Un elefant”, vas dir-me tu, tornant al teu seient, amb un
somriure. When you’re smiling. Em trec els auriculars, i parlem.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada