Les cireres que vaig menjar
directament de l’arbre quan era un xiquet engreixen els mecanismes més amagats
del meu cor. No sóc una màquina perfecta; sóc una màquina amb gust de cireres.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em passa el mateix!
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada