En aquest recull de relats de May Sinclair,
On el foc no s'apaga, les portes que separen la vida i la mort no tenen un únic sentit. Els fantasmes del més enllà sovint tenen comptes pendents amb la vida, històries d'amor inacabades o que no es resignen a renunciar. Es fan visibles, no a tothom, i se'ns monstren encara humans. En algunes ocasions, l'eternitat esdevé un càstig terrible.
En llegir la gosadia i llibertat de les protagonistes d'alguns relats, ens sorprendrà que estiguin escrits a cavall del segle XIX i XX, en plena època victoriana, i podem endevinar l'impacte que devien causar llavors.
Us enllaço a algunes crítiques:
Ariadna al laberint grotesc
Racó de la paraula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada