Entro en mi sense trucar a la porta. Deixo fora els fanstasmes que em fan por, i m'agafo de bracet als que juguen a fer-me pessigolles. Quan obri els ulls, el món ja serà de colors. Veritat?
.
Inspirat en un ail·lustració d'Elisa Bernat.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
3 comentaris:
Doncs sí, perquè amb la por de bracet no es pot anar enlloc!!
Algun dia aprofitaré aquestes paraules, amb el teu permís!!!
Fantàstic! Tots ho hem pensat algun dia, oi?
Marina, de Canet.
Mentre els ulls que obris siguin als teus somnis, sí, perque els de la realitat no et deixaran oblidar els teus fantasmes.
Publica un comentari a l'entrada