Divendres passat, de bon matí, vaig dibuixar un somriure d'il·lusió al meu rostre que no m'abandonà en tot el dia. Motiu: el correu electrònic de l'Elisa Bernat, i els seus arxius adjunts. Es tracta de la traducció en dibuixos d'un dels meus primers contes infantils que he escrit, de l'storyboard d'un projecte que vivim amb il·lusió i del qual us mostro un petit fragment.
Sóc nou a la literatura infantil, encara no sé si li he agafat el to, però gaudeixo les pessigolles de tornar a començar.
Divendres passat, a mig matí, rua de Carnaval de la llar d'infants. Un petit artista vestit de metge va multiplicar-me el somriure .
el final d'una memòria
Fa 3 hores
1 comentari:
Me n'he fet seguidora. Què bonic!! I quin goig, la imatge i el text.
Publica un comentari a l'entrada