Amor en minúscula és una novel·la en majúscules. Francesc Miralles ens condueix per la trama a través del seu protagonista, en Samuel, en primera persona, un solitari enmig d'una obra de solitaris, al centre d'una espiral d'aconteixements que avancen a base d'actes aparentment inofensius, com ara posar llet al plat d'un gat, fullejar el manuscrit que algú s'ha deixat a la taula d'un bar, creuar un pas de vianants mentre vas a comprar un tram de via de joguina, el record d'un petó de papallona... Però la novel·la esdevé una passejada pel món de les emocions (petites, modestes en aparença), i una reflexió sobre el més profund de l'ànima humana. Un llibre que ens regala incomptables moments inoblidables, condimentat amb música de Mendelsson, amb paraules de Hesse, de Goethe, de Kafka... i concepte sorientals com el mono no aware (la tristesa de les coses), i d'un diccionari de paraules sense traducció del qual parlaré més endavant, i per la cara oculta de la Lluna.
Us deixo algun fragment:
"Tenien els ulls oberts, sí, però miraven sense veure, la qual cosa és pitjor que tenir-los tancats. En aquest darrer cas, sempre existeix la possibilitat de somiar".
"No t'he dit que la busquis, sinó que la trobis [...]. Mentre estiguis buscant, la teva mirada s'ancora en els límits de les teves expectatives. És com si, per trobar Déu, jo el busqués sota el llit perquè em resulta més còmode des de la meva posició."
"L'experiència mai no pot ser compartida. se serveix en envasos individuals."
4 comentaris:
A mi també em va encantar. Un d'aquests llibres que et deixa molt bon record.
A mi també em va agradar molt. A través del "Tant de bo fossis aquí" vaig acabar descobrint aquest i "El millor lloc del món és aquí mateix".Per cert, molt recomanables si no t'han caigut a les mans.
Me l'apunto!
Jo també me l'apunto!
Publica un comentari a l'entrada