20 de juny 2011

M'afono, malgrat tot




Cloc els ulls al present.

M'afono, malgrat tot.

Davallo,

diria que inesperadament,

però no és del tot cert.
Publicat por at
Etiquetes: ,

1 comentari:

Coralet ha dit...

m'agrada molt el contrapunt de l'últim vers. mai ens hem de creure massa els poemes ni les sensacions que ens vénen... perquuè també se'n van. no som, en definitiva, les emocions que sentim.
encara que tu et refereixes sobretot al "diria que inesperadament"..

20 de juny del 2011, a les 12:12

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)