L'hipotètic col·legi de pago és un mas enmig d'un bosc espès, fosc, amb ulls que vigilen. Els professors esdevenen una mena de paranoics que no dubten a utilitzar la violència, a fer-lo treballar de valent, a fer-li passar gana, si cal, i , de nit, una estranya son i el grunyir de feres. Cal fugir, és l'única sortida o està perdut. Però el marquen d'aprop, i el bosc és una trampa que esgarrapa, que estripa la roba, que udola, amb petjades invisibles que t'assetgen, i en realitat està sol, o pitjor que sol, i els feréstecs només es mantenen a distància amb filats que no duraran gaire, i disparant trets al buit, amb impotència, amb desesperació, amb pànic a la foscor que, inevitablement, caurà sobre tots. Bésties humanes, bésties animals, bésties que et claven la mirada, i el cos ferit i fatigat que no pot més.
Ullals, de Salvador Macip i Sebastià Roig, ha guanyat el Premi Joaquim Ruyra 2010, i no m'estranya:
2 comentaris:
Uau, genial lectura! Moltes gràcies! M'ha fet por i tot!! :-) Molt ben escollida la il.luminació i el to tètric...
M'has fet riure, imaginant-me a mi fent el mateix!
Publica un comentari a l'entrada