"Les hores passen volant mentre l’avió creua l’atlàntic en direcció oest, perseguint la nit. La llum d’un sol rogenc rebota als núvols i il·lumina el seu rostre mig adormit. No pot deixar de mirar-la. Ho hem dit ja, que la troba molt maca? Un lleuger contacte s’estableix entre els seus braços, recolzats al mig dels seients: quina pell tan suau! No gosa moure’s, s’hi estaria tota una vida així, i es debat entre la por a despertar-la i el desig que el miri amb un somriure dolç. Poc abans que se li tanquin els ulls, s’enamora del seus muscles.".
Fragment del conte "Del cel a terra", inclòs al recull I un cop de vent els despentina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada