27 de juny 2011

Per a Relats conjunts



Proporcionalment humà, a la recerca de la perfecció, Leonardo em deixà tancat dins d'un cercle. De vegades imagino que fujo, però em fa por, però m'invento que és impossible.

-

16 comentaris:

McAbeu ha dit...

De vegades, les pitjors gàbies són aquelles en les que ens tanquem nosaltres mateixos.
Bon relat!

deomises ha dit...

Coincideixo amb en McAbeu, les nostres pròpies gàbies... Però potser, en aquest cas, l'ocell sigui Leonardo i les seves genials neures ;)


d.

rits ha dit...

Algun dia trobarà la clau per sortir-ne, per molt que sé que com ell, pot arribar a semblar impossible.

XeXu ha dit...

De vegades no donem més de si perquè no volem. O perquè no ens atrevim, com sigui. Però no perquè no puguem. Ben trobat.

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Jesús! Sempre és més fàcil pensar que és impossible... que reconèixer la por.

lisebe ha dit...

Bonissim Jesus!!

Grácies. i bona setmana

jpmerch ha dit...

En aquests temps que estem vivint, de culte al cos, cada vegada hi ha més gent dintre que no pas fora del cercle.

Pakiba ha dit...

Les tanques no son bones per ningú, millor sortir de les gabias encara que faigi pó. Molt bon relat.

Alyebard ha dit...

Sorprenent!

A.C. ha dit...

M'agrada... i m'agradaria també que trobés la força per poder fugir!!
Perquè, com diu en Mac, les pitjors gàbies són aquelles que nosaltres mateixos ens construïm!

La Meva Perdició ha dit...

Ho té fàcil, amb aquestes extremitats i el cercle, tan sols ha de donar-se impuls i començar a rodar. ^_^

Rafel ha dit...

Esperem que aconsegueixi trencar el cercle viciós i sortir a l'exterior tan ple d'imperfeccions.

montse ha dit...

Curt i bo.

cantireta ha dit...

L´home creu que ho pot tot, excepte millorar-se a ell mateix. Magnífic relat, Jesús.

Elfreelang ha dit...

M'agrada! m'agrada aquesta por i aquest inventar-se que és impossible!

fanal blau ha dit...

Impossible, impossible, segur que no.
Genial el microrelat!