La mà de morter el mira de reüll, el setrill està a la defensiva i el colador diu que no "cola". Ningú a la cuina s'ho empassa i comencen a organitzar-se: cassolada aquest vespre a les vuit en punt. Fins que no torni l'espremedor de tota la vida, no defalliran.
.
Text per a participar als Relats conjunts d'aquest mes.
22 comentaris:
Hahahaha! És molt bo!. Fins i tot els seus "companys" veuen que aquesta andròmina no és aigua clara. :-))
La revolta de la cuina!
Molt bo! I jo de l'espremedor aniria amb molt de compte amb la ma de morter, que tothom ja sap com les gasta!!
Boníssim, aquesta cassolada orquestrada des de la cuina.
És boníssim, Jesús, ha, ha, ha, m'ha fet molta gràcia!
La mà de morter i el Felip Puig... són parents?
Quan els companys no et creuen, és que la cosa no està clara.
Bon relat.
Quan veus les barbes del veí tallar... ja fan bé els altres de de preocupar-se.
Boníssim!! :-))
Els estris de cuina, indignats en defensa del seu company de sempre!!
M'encanta la teva capacitat de síntesis i el teu agut sentit de l'humor. Molt bo!
Boníssim!
Jajajaja ... els clàssics es rebel•len.
Boníssim!
Molt actual...
És que ha arribat molt estirat a la cuina, mirant-se els estris per sobre.
Ben vist! Que torni el de tota la vida!... però l'elèctric eh? Que el manual cansa molt! ;P
Una cuina amb molta vida, està molt ben pensat, m'agrada molt.
M'ha encantat! Molt divertit!
Una cuina molt Rubianes aquesta, un relat ben pensat i ben acabat.
jo també aniré a la cassolada!
La cuinera
Donem una oportunitat als nouvinguts o els que són diferents! ^_^
Boníssim!
Boníssim i actual, per les cassolades i per la indignació ;)
d.
Publica un comentari a l'entrada