el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
2 comentaris:
Paradoxal però ben cert..., Jesús Maria..
d.
Bona metàfora! La clau deu ser pujar al cel amb el cor, l'esperit, el pensament o com en diguem... i deixar els peus ancorats a la terra per mantenir el contacte amb l'entorn vital... Què difícil!
Publica un comentari a l'entrada