Quan comença a fer-se fosc, els pobles petits com
Cornudella es van fonent amb la nit. No són com les grans ciutats, que quan
s’amaga el sol volen suplir-ne la seva llum, i es presenten davant del món més
enlluernadores que mai, cridant l’atenció de viatgers i cometes amb una
aparença irreal. Els pobles encenen tímides llums, que amb prou feina juguen a
ser miralls dels estels. Com han fet en molts pobles, a Cornudella han
instal·lat uns focus que il·luminen de nit la façana de l’Església. Així, un
pot imaginar-se que els dos campanars són com pares protectors, que deixen
encesa una llum del quarto perquè no tinguin por els seus fills.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
1 comentari:
Només en la penombra dels poblets ens podem retrobar a naltros mateixos.
Publica un comentari a l'entrada