Ens parlares tant, Pablo, de les muntanyes dels Ports, de les roques de Benet, del geomètric perfil d'aquell paisatge que, envejosos de tanta antiga bellesa, toquem cançons a la plaça d'Horta.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
7 comentaris:
Tens el do de dir molt amb pocs mots....brillant!
M´agrada com ho dius!
Aferrada
Molt bo.. comença la festa, que soni la música.
Seré breu: chapeau!
Fantàstic!
A mi també m'agrada, poques paraules carregades de tant de sentit! Genial!
Molt bona "interpretació"
Publica un comentari a l'entrada