Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe
Edicions de 1984
Si has estat pare (i si no també), et ferirà la terrible situació en què es troba el protagonista de la novel·la amb el naixement del primer fill amb una malformació al cap, una hèrnia cerebral que amenaça amb deixar-lo en estat vegetatiu, i posa en seriós perill tots els seus somnis, com el de visitar un dia l'Àfrica.
Potser des de la nostra distància de lectors ens sorprendrà la seva conducta, la forma amb què encara (o millor dit, no encara) la situació, la seva fugida, la necessitat de sentir-se egoista per uns dies, de fer coses abjectes, d'autoenganyar-se, de sentir-se culpable, l'autodestrucció.
Es pot viure amb el desig que el teu fill mori? Podrà alçar-se de nou el personatge? Podrà mirar-lo?
Potser la seva fugida començà molts anys abans, potser els problemes per resoldre problemes naixeren amb ell i no amb el seu fill.
No siguem jutges, només lectors que acompanyen el seu camí per aquest gran llibre sobre la condició humana.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
1 comentari:
Jesús, muy buen elección esa obra maestra de Oé, donde el tema de la relación entre padre e hijo-padre especial de un hijo también especial-está tratado con profundidad y exenta de golpes bajos. Si te interesa un autor con una experiencia afín-y magnífico narrador también- te recomiendo al brasileño Cristovao Tezza, en su novela O filho eterno, de 2007. Saludos desde Argentina, Ignacio.
Publica un comentari a l'entrada