L'espurna que mou la trama d'aquesta novel·la, i a tots els seus personatges, és un deute de joc. Però de deutes tots en tenim d'alguna mena: deutes amb la vida, amb el nostre passat, amb nosaltres mateixos. De vegades, aquest deute arrossega el llast de la culpa, a causa d'un fet terrible del qual som còmplices, com els germans del llibre. Si ens sentim culpables en soledat, podem fer veure que res no va passar, però, en aquest cas, la mútua presència dels dos germans serveis per a ajudar-se i per a ofegar-se, segons com. Es necessiten, o necessiten creure que es necessiten. Aquesta culpa que els uneix els fa sòlids a la vegada, i dificulta qualsevol intent d'aproximació. Les seves parelles ho tindran difícil, per no dir impossible.
Per a pagar el deute només disposen de cinc dies i cadascú intenta resoldre el problema a la seva manera. Les solucions finals potser no existeixen, potser no satisfan tothom.
Germans gairebé bessons, de Mercè Cuartiella, Brau Edicions 2012, ha obtingut un dels guardons que més
esperen els lectors i lectores, el Premi Llibreter 2012. L'èxit del llibre de Mercè Cuartiella no em sorprén. Ja la vaig conèixer, fins i tot personalment, gràcies a la seva obra teatral Enterra'm a Pequín, guanyadora del Premi Carlota de Mena de Tortosa, i que fou el segon dels l
libres comentats en aquest blog, l'abril de 2007.
3 comentaris:
Abans-d'ahir vaig veure el llibre a l'aparador de la 22. Em va cridar però jo tenia pressa. M'alegro que ens n'hagis fet cinc cèntims tan esplèndids perquè l'aniré a comprar.
Aquest llibre és l'últim que acabo de llegir.
És llegix d'una tirada, com aquell que diu, perquè intriga i enganxa. Però he de dir que a mi no m'ha entusiasmat... potser no l'he llegit en el bon moment.
És un llibre magnífic, una troballa. Paga la pena endinsar-se en aquest món de passions humanes i de tensions. Una lúcida reflexió sobre el sacrifici, un tema literari que aquest estiu he retrobat llegint a Cuartiella i rellegint a Dickens.
Publica un comentari a l'entrada