Molts dels que ja tenim una edat ens vam enamorar platònicament de l'Olivia Newton John i de la seva veu, com en aquesta cançó de la pel·lícula Xanadú.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
Je Je ja tens raó i tant.
L'escoltàvem fins a la sopa, sobretot amb el Travolta. Després va estar molt malalta i va deixar aquest món, del cine, vull dir. Una veu interessant.
Xanadú....quants records!
aquesta veu la tinc en un raco' del meu cor..quins records!
m'agrada el nom que has escollit pel teu blog...felicitats!
va lluitar contra el càncer de mama i va triunfar
Publica un comentari a l'entrada