El mal de Portnoy, de Philip Roth

El protagonista viu una perpètua guerra contra el desig sexual, una guerra que sempre acabarà perdent, i que afegirà llenya al sentiment de culpa que des de ben petit li va inculcar, sobretot, la seva mare, un dels personatges a qui fa més referències; "no tothom perceb la vida de ma mare amb el mateix dramatisme que ella". Aquest sentiment de culpabilitat és un dels principals temes de la novel·la:

"Autocontrol, sobrietat, sancions: aquesta és la clau de la vida humana".

"La inhibició no creix als arbres, requereix paciència, concentració, requereix uns progenitors molt entregats i amb una considerable inclinació al sacrifici, i un xiquet que s'esforci com cal i atengui les indicacions per a, al cap dels anys, convertir-se en un ésser humà veritablement inhibit i mesquí."

Philip Roth ens narra aquesta obsessió pel sexe d'una manera divertida i, com sempre, sense eufemismes, d'una forma directa i sense manies, amb algunes descripcions detallades d'actes sexuals, especialment solitaris, que provoquen una esperpèntica rialla.

A mi m'agrada la manera de trencar tabús de Philip Roth en la majoria dels llibres que he llegit, però el meu preferit continua sent Patrimoni.