I unes quantes propostes més al 61è joc literari de fa dos dimecres. Ja en vaig mostrar altres la setmana passada. Curiosament, tot i posar més dificultats prohibint l'ús de determinades lletres, aquest ha estat el joc de tipus creatiu amb més participació:
El setè cel
Les tres senyoretes de la foto acaben de notar els afectes, per la cara que posen, d'una cosa ben posada en el lloc correcta, una paraula ho aclara, però no puc usar una lletra que ocupa el segon lloc per la cua de la paraula.
Paraula força buscada, potser tantes vegades esperada, però poques un fet real.
Està clar, sense cap dubte que la Laura, la Rosa, la Paula, encara que estan callades ho estan passant d'allò tan be.
Estan en el tercer cel clar que qualsevol en el seu cas està en qualsevol cel, segon, quart, o ja posats en el dos-cents.
Els tres o quatre de negre es fan els sonats per no usar una paraula que porta lletra censurada.
Però el que està content a dojo és el senyoret angelet de l'esquerra, la cara que fa es la de les senyoretes però al quadrat , de les seves parts corporals que tapen la part culpable que encara ho passa be perquè està clar que la cara no està en el segon cel està en el real,en el que tots els senyors, senyores, senyoretes, senyorets, gent, persones en general volen estar tantes vegades.
Dels de negre parlaré poc, però dels altres, ho estan passant tant be que una de les senyoretes, la Pepa,ha perdut el cap.
Del angelet ja he parlat, però la pèrdua del cap està clara a què es deu, de fet el cap ara no el vol per res, la cara que fa ja paga.
Aquestes coses de no posar lletres que posades el resultat del text segur que ens porta cel en dalt,
Aquestes coses, aquestes cares, les d'elles, la del angelet sobretot, ens fan pensar en aquells anys en que nosaltres, les nostres cares, eran ,es posaven o pujaven cap dalt.
No parlaré dels ulls, no es veuen, però es pot pensar què senten, segur que ho que senten està, ja, no en cap cel preconcebut, no, estan en el setè cel.
Les tres senyoretes de la foto acaben de notar els afectes, per la cara que posen, d'una cosa ben posada en el lloc correcta, una paraula ho aclara, però no puc usar una lletra que ocupa el segon lloc per la cua de la paraula.
Paraula força buscada, potser tantes vegades esperada, però poques un fet real.
Està clar, sense cap dubte que la Laura, la Rosa, la Paula, encara que estan callades ho estan passant d'allò tan be.
Estan en el tercer cel clar que qualsevol en el seu cas està en qualsevol cel, segon, quart, o ja posats en el dos-cents.
Els tres o quatre de negre es fan els sonats per no usar una paraula que porta lletra censurada.
Però el que està content a dojo és el senyoret angelet de l'esquerra, la cara que fa es la de les senyoretes però al quadrat , de les seves parts corporals que tapen la part culpable que encara ho passa be perquè està clar que la cara no està en el segon cel està en el real,en el que tots els senyors, senyores, senyoretes, senyorets, gent, persones en general volen estar tantes vegades.
Dels de negre parlaré poc, però dels altres, ho estan passant tant be que una de les senyoretes, la Pepa,ha perdut el cap.
Del angelet ja he parlat, però la pèrdua del cap està clara a què es deu, de fet el cap ara no el vol per res, la cara que fa ja paga.
Aquestes coses de no posar lletres que posades el resultat del text segur que ens porta cel en dalt,
Aquestes coses, aquestes cares, les d'elles, la del angelet sobretot, ens fan pensar en aquells anys en que nosaltres, les nostres cares, eran ,es posaven o pujaven cap dalt.
No parlaré dels ulls, no es veuen, però es pot pensar què senten, segur que ho que senten està, ja, no en cap cel preconcebut, no, estan en el setè cel.
Xavier
Des de l'altra banda
de l'estret carrer
Un pelut passeja
les grenyes al vent
De sobte la veu!
Boca petonera,
Galtes de gerbera
Creua la vorera
Delerós d'un bes
De la ravalera
Que al pelut provoca
Que n'és de tanoca!
El galant es creu
Que el petó ja és seu
Quan sense adonar-se'n
Xafa un cagalló
Que un gos petane
rHa posat a terra
Fot ensopegada
De bocaterrosa
Sobre les rajoles
Encastat el nas
Un braç a Ponent
Un peu a Llevant
Tot el cap ballant
Observa les joves
La gresca que fan
Llucant al galant
A terra abatut
Tot cobert de caques
De gossot pelut.
Trini Gonzàlez
Des de l'altra banda
de l'estret carrer
Un pelut passeja
les grenyes al vent
De sobte la veu!
Boca petonera,
Galtes de gerbera
Creua la vorera
Delerós d'un bes
De la ravalera
Que al pelut provoca
Que n'és de tanoca!
El galant es creu
Que el petó ja és seu
Quan sense adonar-se'n
Xafa un cagalló
Que un gos petane
rHa posat a terra
Fot ensopegada
De bocaterrosa
Sobre les rajoles
Encastat el nas
Un braç a Ponent
Un peu a Llevant
Tot el cap ballant
Observa les joves
La gresca que fan
Llucant al galant
A terra abatut
Tot cobert de caques
De gossot pelut.
Trini Gonzàlez
Ja tens rao que molta gent es va anima..
ResponEliminaConsti que ho vaig intentar, però no passava de les cent paraules i no hi havia manera. Al final vaig dessistir. Tot i que ja d'entrada a mi em va semblar un pel complicat, per la resposta que dius ha tingut segur era jo que ja d'entrada se'm va creuar.
ResponEliminaSi és que som uns "massoques" Jesús, com més difícil més ens agrada. Ara no t'ho prenguis al peu de la lletra, eh?
ResponEliminaA mi, aquesta proposta en particular, m'ha agradat molt, però no sé pasi si en podria fer dues de seguides! :)
ResponElimina