En segon lloc, va tenir lloc la presentació del recull col·lectiu El riu que parla, introduïda per Pepa Nogués, de l'Associació Cultural Matarranya, que va explicar l'origen de la creació d'aquest llibre en un metre quadrat de la llibreria del seu impulsor, l'Octavi Serret. El llibre possiblement ha batut algun record. L'Octavi va llençar la idea que els autors/es enviessin textos sobre el tema del paisatge ebrenc durant la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre el 8 de juny, amb la intenció de publicar-los al seu blog. Immediatament, Àlex Ferré d'Aeditors va proposar la seva edició, i el 10 d'agost ja es va poder presentar el llibre a Vall-de-roures, amb la participació de 30 autors/es. La Neus Pallarès i jo mateix vam parlar en representació dels autors/es del llibre.
Finalment, les germanes Pallarès van explicar la seva experiència com a lectores entusiastes i amigues personals de Jesús Moncada, amb la sorpresa de la presència a l'acte de la germana de l'autor. Ens van explicar moltes anècdotes, algunes de les quals seran motiu d'un altre post.
Ah! I com sempre, allà on vas hi trobes algú del món blocaire que també comenta l'acte.
I per veure us van posar aigua , podien haver posat vi de la terra alta.
ResponEliminaCom se m'hi va el cor a Arnes, un paradís!... Ai! perdó, se m'anava el cor en molts records... de nou, felicitats per aquesta nova presentació! El llibre s'ho val molt!
ResponEliminatambé havia vi, evidentment, a l'aperitiu
ResponEliminaEm va agradar molt, llàstima que no em vaig poder quedar fins al final, tinc pendent que em firmis el llibre. Em va impressionar veure tant d'ambient a la presentació, felicitats. Ara he penjat un comentari sobre l'acte.
ResponEliminaNo conec Arnes, però en llegir el teu post d'ahir m'entrà la curiositat i hi vaig fer una passejada virtual. Queda apuntat per a la propera escapada. Quina meravella! Per una altra banda, m'alegre molt que la presentació anara tan bé. Cinquanta o seixanta persones en són moltes, i més si es té en compte la població. I, per cert, tinc el teu petit trapezista encomanat des de fa un mes i no hi ha manera. De primer tenien l'excusa de l'agost, però ja potem 13 dies de setembre. Que difícil és per a la literatura creuar la Sénia!
ResponEliminaLa vostra sortida profitosa també la he llegit en el report de Júlia.Allí no m'he atrevit a posar-hi comentari,la continuaré llegint, sembla bona ploma. Us felicito que tot hagi anat com esperavau.L'avi Anton.
ResponEliminaUn dia d'aquests en parlem al club de lectura de Tarragona. Em fa il·lusio i espero poder venir el dia de la xerrada. Així et saludo.
ResponEliminaQuan vens a fer la presentació a l'illa??? :D A veure si el trapezista travessa el mar ;)
ResponElimina