Quan té dotze anys, Cosimo Piovasco, baró de Rondó, fa un original gest de rebel·lia contra la seva família, puja dalt d'un arbre i promet que mai més no tornarà a tocar els peus a terra. Complirà la seva promesa, i la novel·la, narrada pel seu germà petit, ens explica el seguit d'aventures, situacions estrafolàries i còmiques, que viurà aquest curiós personatge, a cavall del segle XVIII i XIX. En un primer moment tothom el pren per boig, però amb el temps, la família i el poble s'acostumen a les estravagàncies del petit baró, pujat dalt del seu reialme de branques i fulles, on gaudeix d'un punt de vista privilegiat de la societat. Aconseguirà a fer-se famós a tota Europa, es cartejarà amb intel·lectuals de gran prestigi de l'època i fins i tot anirà a visitar-lo el mateix Napoleó. Malgrat la seva estranya ubicació física dalt dels arbres, Cosimo no s'allunya de la societat, sinó que hi col·labora de manera decidida.
Un bon exercici d'imaginació i un personatge inoblidable que, des de la seva aparent follia, ens recoda en certa manera el Quixot.
"La nena rossa va esclatar en una riallada que va durar tot un vol del gronxador, amunt i avall."
"La figuera t'adopta, t'impregna del seu humor gomós, del botzinar dels abellots."
"La gentada, quan el cos va deixar de debatre's, va anar-se'n. Cosimo s'hi va quedar fins a la nit, a cavall de la branca on es gronxava el penjat. Cada vegada que un corb s'acostava per mossegar els ulls o el nas del cadàver, Cosimo l'allunyava movent el barret."
"Després d'una vida entera dedicada a la fe, va morir sense haver entès en què creia, però mirant de creure fermament fins a l'últim extrem."
"Així va començar l'amor, el xicot feliç i esbalaït, ella feliç i no massa sorpresa (a les noies no els passa res per sorpresa)."
"Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites."
Aneu descapdellant el fil i surt seguidet./Dalt de la figuera, de vegades també hi pugem i ens costa baixar. Potser allí s'uneixen realitat i irrealitat. N'hi ha pel mon. El gronxar-se...cap a la dreta, cap a l'esquerra./Sabeu triar, es nota que esteu en contacte amb els llibres. L'avi Anton.
ResponEliminaHola. Jo vaig llegir el cavaller inexistent a la carrera per fer un treball, i no podia deixar de riure. Realment Calvino era un autor singular i va escriure bones obres.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Però això va passar de veritat? existí aquest baró? o és una novel·la inventada? Vaig a buscar informació! Em pareix una bona lectura.
ResponEliminaSembla interesant la tindre en compte.
ResponElimina"Es van reconèixer. Ell la va conèixer a ella i a ell mateix, perquè en realitat no s'havia conegut mai. I ella el va conèixer a ell i a ella mateixa, perquè tot i que sempre s'havia conegut mai no s'havia pogut reconèixer".
ResponEliminaQuè seria de cada un de nosaltres si no existissin els altres?
I també, què seria de cada un de nosaltres si no tinguéssim opció d'escollir entre el bé i el mal? O, què és el bé i què és el mal?
He rellegit amb plaer el Baró Rampant (Barón Rampante perquè tinc la versió castellana amb anotacions fetes l'any 80) Demà començo la relectura del Vizconde Demediado.
De l'Italo Calvino sempre recordo l'entranyable "Marcovaldo".
ResponEliminaEl baró rampant: sí senyor una gran novel·la. Recordo haver-la llegida amb fruïció un estiu quan encara era un barbamec. Després vaig seguir amb el Cavaller Inexistent. Genial aquest Calvino.
ResponEliminaAquest estiu també l'he llegida, genial com tot Calvino. Ara estic amb les cosmicòmiques.
ResponEliminaMe l'apunto i quan tingui un racó l'agafo de la biblioteca!
ResponEliminafantàstic!
ResponEliminaDe l´Italo Calvino estan bé tots, però avui us vull recomanar CIUTATS INVISIBLES
ResponEliminaImma
De l´Italo Calvino estan bé tots, però avui us vull recomanar CIUTATS INVISIBLES
ResponEliminaImma