El baró rampant, d'Italo Calvino

Quan té dotze anys, Cosimo Piovasco, baró de Rondó, fa un original gest de rebel·lia contra la seva família, puja dalt d'un arbre i promet que mai més no tornarà a tocar els peus a terra. Complirà la seva promesa, i la novel·la, narrada pel seu germà petit, ens explica el seguit d'aventures, situacions estrafolàries i còmiques, que viurà aquest curiós personatge, a cavall del segle XVIII i XIX. En un primer moment tothom el pren per boig, però amb el temps, la família i el poble s'acostumen a les estravagàncies del petit baró, pujat dalt del seu reialme de branques i fulles, on gaudeix d'un punt de vista privilegiat de la societat. Aconseguirà a fer-se famós a tota Europa, es cartejarà amb intel·lectuals de gran prestigi de l'època i fins i tot anirà a visitar-lo el mateix Napoleó. Malgrat la seva estranya ubicació física dalt dels arbres, Cosimo no s'allunya de la societat, sinó que hi col·labora de manera decidida.

Un bon exercici d'imaginació i un personatge inoblidable que, des de la seva aparent follia, ens recoda en certa manera el Quixot.

"La nena rossa va esclatar en una riallada que va durar tot un vol del gronxador, amunt i avall."

"La figuera t'adopta, t'impregna del seu humor gomós, del botzinar dels abellots."

"La gentada, quan el cos va deixar de debatre's, va anar-se'n. Cosimo s'hi va quedar fins a la nit, a cavall de la branca on es gronxava el penjat. Cada vegada que un corb s'acostava per mossegar els ulls o el nas del cadàver, Cosimo l'allunyava movent el barret."

"Després d'una vida entera dedicada a la fe, va morir sense haver entès en què creia, però mirant de creure fermament fins a l'últim extrem."



"Així va començar l'amor, el xicot feliç i esbalaït, ella feliç i no massa sorpresa (a les noies no els passa res per sorpresa)."



"Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites."