De bon matí, sobretot si es va a treballar, no tothom està de gaire bon humor, però n'hi ha que, fins i tot en aquelles hores, et reben amb un somriure i et regalen una felicitat petita que t'alegra el dia.
Algunes fins i tot t'envien per correu electrònic un somriure de petxines.
Si parlem d'anar a treballar amb el que comporta, veig en le petxines, el sergent i caporal, el menut trompeta i els soldats disposats a fer el que els manin.Fins un conte podria ser, Potser ho provo. L'avi Anton.
ResponEliminaGràcies per afegir aquest somriure de petxines en el teu blog… flaires de mar que ara es confonen amb clàxons de matí.
ResponEliminaDoncs si la meva jefa swmpre fa mala cara res de somriure.
ResponEliminaHome una petxina somrient sempre alegra...
ResponEliminaO no anava per aquí?
Bromes a part, jo dec anar al revés de la gent; m'alço de molt bon humor i a mesura que transcorre el dia la cosa va minvant fins que hi ha nits que m'adormo rondinant. Ves quines coses!
És que llevar-se de bon matí i ficar-se en un metro ple de cares llargues... a mi m'agafa un no sé què... em sap un greu!
ResponEliminaQuin somriure més bonic i més d'estiu! :)