el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
18 de setembre 2008
No amaga el sol
No amaga el sol; fa més tendra la llum densa la rama. Filtre màgic dels ulls, reflex tebi de vida.
El besllum creuant barrera de rames i fulles és com aura que envolcalla nostra figura i la projecta a l'arbriu posant un deix percís i preciós de vida tansformada.L'avi Anton.
Aquesta sensació ben bé podria ser una felicitat petita.
ResponEliminaSempre sembla un encís d'un conte de fades la llum filtrada pels arbres. Una tanka molt encertada. Filtre màgic que encisa.
ResponEliminaEl besllum creuant barrera de rames i fulles és com aura que envolcalla nostra figura i la projecta a l'arbriu posant un deix percís i preciós de vida tansformada.L'avi Anton.
ResponEliminaMolt bona foto!
ResponEliminaEl fotògraf ets tu?
I el poeta?
Una tanka màgica i vital!
ResponEliminam'agrada!
ResponEliminala tendresa, la tebior, el reflex, la màgia del filtre,...
I també es calid!!!
ResponEliminaM'agraden molt, sobretot, els tres primers versos. La foto, preciosa.
ResponEliminaJesús la foto en si es preciosa,pero con tus letras se ha vuelto mágica!
ResponEliminaaquests com este vewrs son els que em fiquen la pell de gallina i fan que magradi la literatura
ResponElimina