Més propostes al 74è joc literari

Fa un parell de dimecres us vaig proposta un nou repte al 74è joc literari. La setmana passada vaig publicar les primeres propostes, però n'han arribat més. Teniu temps d'enviar textos fins el 30 de setembre:

"Una fiblada. Al bell mig del ventre. Aferro en Pere amb força, sort que els segons tot just estan començant a pujar! Les cames han aguantat ferm, . Ismael em somriu. Es nou, a la colla. No dels de tota la vida, com jo i en Pere. Fills de castellers, nets de castellers, Ell no, es dels nouvinguts. Però jo ja ho trobo bé, que ens “obrim”. Aquesta gent interessada en les nostres costums, en la nostra cultura, en tot lo nostre... Potser massa i tot ! Si fins sembla que estigui interessat en la Roser....No, no, va, no pensis bajanades, no pot pas ser, es un bon noi en l'Isamael... Ep! Que m'agafen el turmell! Ja pugen!
Ai! Una altra fiblada. Forta, molt forta. L'Andreu m'engrapa, s'enfila. I els budells em cremen. Que em passa? Miro en L'Ismael amb llàgrimes als ulls. Somriu, un somriure estrany. L'Andreu ja té els peus a les meves espatlles, com pesa avui! Les cames em fan figa. Aguanta noi! Aaaarg! La cremor m'oprimeix fins el pit. Sort dels companys. En Pere em diu alguna cosa.... deu voler animar-me, Somriu, .... Els ulls se m'entelen.... Que diu?
La Roser? Seva? Que?....
El castell fa llenya."

El domador de formigues

Ahir al migdia, durant l’exhibició castellera al Raval de Montserrat en motiu de la festa major de Terrassa, es van produir uns aldarulls de ca l’ample. Mentre, enmig de la gentada, s’aixecava amb fermesa el pilar de set amb folre dels Minyons, la bandera espanyola de l’Ajuntament va començar a inflamar-se. Però no d’orgull, sinó per l’acció del foc. Cridòria i aplaudiments. Arribant al capdamunt del pilar, l’enxaneta va aixecar el braç i desplegà una pancarta on es podia llegir “Franki Llibertat”. Més cridòria arreu de la plaça i aprovació per part del respectable. La plana major del consistori, dalt del balcó de la Casa de la Vila, igual d’encesa que la finada estanquera. Aleshores, es produí un atac combinat de les forces de la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra que vigilaven la plaça, que provocà la caiguda del pilar de set, del folre i de la senyora Pepeta de cal Labòria, que tingué un cobriment de cor. A la plana major també els van caure els collons per terra. De resultes de l’estampida de gent amunt i avall del raval, una veritable allau humana que maldava per escapolir-se per les exigües sortides d’aquell infern sobre la terra, el resultat foren onze morts i setanta-tres ferits de consideració. No calen investigacions policíaques ni judicials per saber quin serà el veredicte: culpables, els Minyons. Qui, si no?

Enric Fontvila

Amb motiu de la Festa Major s'organitzava anualment la jornada castellera. La penúltima edició, estranyament, va estar marcada per la caiguda de l'anxaneta tot just després de fer l'aleta. Les autoritats van comunicar que una distracció havia sobresaltat la petita que va fer un sobtat moviment fatal.
En l'actuació d'enguany, amb la Senyera de l'Ajuntament a mitja asta, es va repetir el succés, cosa que va fer posar en marxa una profunda investigació. Van exhumar el cadàver de la primera finada per a fer-li una nova autòpsia que ha confirmat que les causes de la defunció es corresponen amb la nova víctima; en ambdós cadàvers han trobat una bala del mateix calibre.
El batlle, ja sense recursos per a ocultar la matança, ha confessat que havia contractat un franctirador perquè no li agrada aquesta tradició i s'avorreix passant calor al balcó. Ara roman en presó preventiva a l'espera d'una resolució judicial que no es preveu inferior a quaranta anys.
Els regidors, abans no es formi un nou govern, ja han aprovat en un ple especial suspendre indefinidament les jornades castelleres a la Vila com a mostra de dol i per esborrar els fets de la nefasta memòria.

Jordi Mogas