Ahir vaig rebre dues cartes de dues persones del món de la imaginació, de la paraula, de la literatura. Dues cartes i dues persones molt diferents.
L'un és un home; assagista, traductor i poeta homenatjat. Té 77 anys.
L'altra és una dona, centrada de moment al món del conte i als seus estudis. Té 10 anys.
Ell és Gerard Vergés; i ella Irene López, que a la seva edat ja és mestressa d'una secció al programa d'Antena caro Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats, i a qui l'amo del basar ha creat un blog dedicat als seus contes, El cistell de les meves joguines.
Esta clar que les lletres no tenen edat.
ResponEliminales lletres es deuen alegrar de tenir un ser consolidat i una aspirant a ser-ne cel obert. Anton
ResponEliminaUna idea preciosa i engrescadora per la Irene i gent joveneta! Potser engrescarà a d'altres a escriure o simplement llegir!
ResponEliminaquin goig poder rebre cartes de dos escriptors de franjes d'edat tant allunyades!
ResponElimina:D
PD: ja veig que ens haurem d'esperar a la publicació del teu epistolari per poder-les llegir... (allà cap al 2050, amb l'edició de l'«Obra Completa»?
:P
aixi que as rebut una carta del famós gerarde vergés pos me n'alegro per la nena que sigui bola en humanístic que aixi al batxillerat ho tindrà ven facil
ResponEliminaQuina enveja saludable rebre cartes de lletra a la bústia, i sobretot del poeta Gerard Vergís... jo fa anys que n’he deixat de rebre, ja no resten ni les postals d’estiu. Hauré d’esperar a Nadal!
ResponElimina