Miro de tant en tant (la veritat és que bastant sovint) les estadístiques del meu comptador i descobreixo que m'han arribat visites d'un blog que no tenia localitzat. Segueixo el fil i comprovo que algú que no conec de res ha decidit afegir un enllaç al meu blog, per la raó que sigui. Aquesta porta que se m'obri, aquesta mà que se'm brinda des de la distància, és motiu més que suficient per gaudir d'una felicitat petita.
Gràcies als gairebé 350 enllaços (que jo sàpiga).
I la passió per les felicitats petites s'escampa.
Quina imatge tan maca! Sembla l'Alhambra de Granada.
ResponEliminaTens tota la raó!! De vegades un comentari que et deixa una persona nova que no coneixes t'alegra el dia!!
ResponEliminaés veritat que sempre fa il·lusió veure que algú desonegut et llegeix... i quan et deixen un comentari per petit que sigui... m'emociona!
ResponEliminasi aconseguim omplir-nos de felicitats petites...
serem feliços?
No tinc ni idea de com controlar els enllaços que tinc, però si que sé segur que tenir-ne tants com tu ha de ser una suma molt gran de felicitats petites.
ResponEliminaEts un crack Jesús! Segur que hi ha molta més gent que no tens controlada.
ResponEliminaSort de l'organització que teniu, d'altra manera...
ResponEliminaJa ho deia el pastor que té més alegria per una ovella que ha trobat( esgarriada en eix cas meu ) que les noranta nou segures.
Per això teniu tants amics. Anton.
Per mi també ho es quant em descrobeixo enllaçat a un bloc.
ResponEliminaAleshores jo soc orgullosa de ser una de les teves "felicitats petites"!
ResponEliminaDoncs mira, sí !. Tens tota la raó,quina felicitat quan avui he descobert el teu comentari en el meu bloc !. Gràcies i benvingut seràs quan vulguis tornar-hi.
ResponEliminaAhhh ! per cert t'he afegit, com a lloc on espero de tant en tant venir a somiar. Salutacions des de secà.