La setmana passada vaig anunciar l'inici d'una secció, Fragments recomanats, en la qual heu d'enviar-me un fragment breu d'algun llibre que vulgueu compartir. Podeu trobar el meu correu electrònic visualitzant el meu perfil.Aquesta setmana arriba la proposta d'Helena Arumi , que recomana "L'obra mestra inconeguda" d'Honoré de Balzac, per "la seva delicadesa, una mena de puresa literària poc habitual, i una precisió exquisida en l'ús dels mots, de forma que fa apassionada la lectura i el fenomen artístic en si mateix".
"...Què hi falta? Un no res, però aquest no res ho és tot. Teniu l'aparença de la vida, però no expresseu la seva plenitud desbordant, aquell no sé què que potser és l'ànima i que flota ennuvoladament sobre l'aparença; en fi, aquella flor de vida que Ticià i Rafael han copsat. Partint del punt extrem on heu arribat, es podria fer potser una pintura excel·lent, però us canseu massa aviat. L'home vulgar admira, i el veritable entès somriu..."
L'home vulgar admira... Que no pari la roda. Anton.
ResponEliminaBé, suposo que la dona vulgar també deu admirar... i jo admiro tantes coses, tantes persones!
ResponEliminaUn fragment magnífic, aquest no res que ho és tot i no el trobem per cansar-nos massa aviat. D'acord amb l'Anton, que no pari la roda.