Ja fa tres setmanes que vaig iniciar aquesta secció on vosaltres sou els protagonistes. Es tracta que m'envieu al meu correu (el trobareu al meu perfil) un Fragment recomanat de qualsevol llibre que us vingui de gust compartir.
Avui, Josep M. Sansalvador ens proposa un fragment de El quadern gris, de Josep Pla:
"... És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida-, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano : ¿què és preferible : un pensament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa i obsessionant ?"
Un fragment molt ben seleccionat
ResponEliminaObra cabdal de la literatura catalana. Tot un mestre com a escriptor!
ResponEliminaSort que es va decidir per l'obsessió apassionada, tensa i obsessionant, almenys pels lectors que l'hem pogut gaudir i els que vindran.
ResponElimina:)
La nostra literatura és inconcebible sense Pla, sense tenir-lo en compte. L'Obra Completa seria l'equivalent literari de monuments tan nostrats com la Sagrada Família, les pintures de Dalí, o les esglésies romàniques del Pirineu.
ResponEliminaPla abastà gairebé totes les coses imaginables en la seva literatura: la natura, la literatura, els viatges, els retrats de persones... I tot això lliure de qualsevol grandiloqüència. Pla és un dels nostres grans mestres i el meu mestre particular. Després de molts anys passejant-me per la literatura anglosaxona, Pla em va conquerir com ningú no ho havia fet mai i em va fer tornar a casa, arrelar-me. La prova: actualment sóc professora de català en un institut i tinc un bloc anomenat "La llibreta grisa", en homenatge al mestre. Aquest proper de desembre m'enduc la canalla que vegin amb els seus ulls el far de Sant Sebastià, la platja del Canadell... Amb una mica de "sort", sentirem la tramontana.
I un petit apunt final: Pla no s'acaba amb el Quadern Gris. Animaria tothom a endinsar-se en qualsevol volum de l'OC: tots, absolutament tots, són joies, són meravelles.
Gràcies per aquest fragment de Pla, una de les meves grans llums.
Gràcies altra vegada per fer-me aparèixer pel bloc. El quadern gris ha estat una lectura d'aquest estiu passat. Tant de bo l'hagués llegit abans ! I tant, Montse, que no ens hem de quedar amb el QG i prou. Tot l'obra és sensacional. Qui vulgui anar a Itàlia de viatge pot llegir les Cartes d'Itàlia, la més completa guia sobre el país. Una altra peça imprescindible per als gironins és Girona, un llibre de records. Una delícia, formidable ... !
ResponEliminaCartes d'Itàlia, Les escales de llevant, Direcció Lisboa, Les illes. Sí senyor, Josep M., Pla pot ser de les millors guies imaginables.
ResponEliminaLes illes, potser el meu preferit :)
Ho sento, nois, és que jo parlant de Pla m'emociono :)
Una bona proposta.
ResponEliminaVaig llegir un fragment del Quadern gris a l'institut, a classe de català. L'he vist moltes vegades a les llibreries però mai em decideixo a llegir-lo. Algun dia, sens dubte, ho he de fer ;)
ResponElimina