La darrera de les taules de les III Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta porta el títol de Literatura ebrenca: esclat o normalitat? La modera moderadament Josep Igual, i hi participem asseguts a la taula Àlex Ferré i Pep Olivé, en representació del món editorial, i Josepa Vilurbina, Tomàs Camacho, Albert Guiu, Emigdi Subirats i jo mateix, a més d'altres escriptors, escriptores i públic que assisteix a l'acte.
En aquest cas, l'interrogant del títol del debat no ha caigut, com ha passat a l'anterior taula.
El model lingüístic genera certa polèmica, tot i que, en general, es manifesta la necessitat de mantenir cert equilibri entre el català estàndard i la varietat dialectal.
Cadascú aportem la nostra visió que, en general, posa de manifest que cal millorar encara moltes coses, especialment per tal que els grans mitjans de difusió es facin ressò de les activitats literàries que es duen a terme a les Terres de l'Ebre o, en el seu àmbit més ampli, a les comarques centrals dels Països Catalans o de l'antiga diòcesi de Tortosa, incloent Alt i Baix Maestrat i Matarranya.
Després d'un passat recent de gran vàlua, amb figures com Jesús Moncada, Artur Bladé i Desumvila i Sebastià Juan Arbó, i veterans de prestigi com Gerard Vergés, altres autors més contemporanis han aconseguit grans èxits recentment, com ara Albert Roig, Andreu Carranza i Emili Rosales.
Però també és una evidència l'aparició de gran nombre de nous escriptors i escriptores, l'increment de publicacions gràcies a l'aposta decidida d'editorials com Cossetània o Aeditors, i l'organització de multitud d'activitats literàries al llarg de l'any, liderades per la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre.
Personalment, puc certificar que un dels nostres punts a favor és el clima de col·laboració i suport que s'ha establert entre gran nombres d'autors i autores d'aquestes terres. La nostra llunyania al centre de poder de Barcelona representa una dificultat, però vull pensar que la societat del segle XXI i les noves tecnologies fan que la paraula perifèric perdi gran part de significat. Com en altres trobades d'aquesta mena, manifesto la necessitat de mantenir l'activitat literària que estem duent a terme a les Terres de l'Ebre, així com la necessitat de divulgar-la a l'exterior, amb presència física a Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, València, Figueres o on calgui, sense esperar que ens vinguin a treure les castanyes del foc, ni caure en victimismes que no porten enlloc.
Us convido a manifestar la vostra opinió
Jo crec que s'ha d'emplear el dialectal es una font de riquessa.
ResponEliminaAfortunadament, no tinc tan a dir aqui :)
ResponEliminaPero diria que, crec que a les TTE faltava un "esclat" de tot! Son unes terres aturades en tots els sentits (un altre cop, per que? per que no fan res, o pq no els deixen fer res?). Per sort, estes ultims anys s'ha vist que les TTE han començat a aixecar cap i cridar "aqui estem", i el cas de la literatura es dels millors exemples (aixo, i el esclat en l'us de les noves tecnologies, blogs etc).
Crec que teniu rao en que ha sigut la confluencia de molta gent dinamica amb molt per a dir, i fer, que ha donat la espenta al tema.
Un altre aspecte seria investigar si la literatura d'un altre comarca també esta vivint un esclat. Vull dir, que una cosa son els llibres "universals" que no son d'aqui ni d'alla expressament (encara que alguna cosa porten dins), pero un altre tema son els llibres concretament sobre la zona, tan literatura tractant temes de l'Ebre com historia local etc.
Crec que estes tipus de llibres estan vivint un esclat mundial.
Ho noto alli on vaig; com a contra-posta a la globalitzacio i la possibilitat de saber que passa a, i llegir la literatura i noticies de, Timbuktu, veig que la gent esta comprant cada cop mes llibres "de casa".
Potser la globalitzacio, el internet, el mil·lenium, ens fa voler tornar a tancar-nos (en el bon sentit) a casa llegint de coses que realment ens afectan - o mirant fotos amb nostalgia (un boom anglès son els llibres de fotos velles del poble x).
(Hi ha un dialecte del català on salten els accents ? M'apunto!)
Fa pocs dies vaig veure un anunci per televisió:
ResponEliminaUna dona cridava i plorava al llit, mentre el seu marit maldava desesperat, amb el telèfon sense poder contactar amb un metge d’urgències.
“La sanitat de baix cost, pot tenir un preu molt alt” anunciava un hospital privat de Barcelona.
Amb la més absoluta normalitat, un llenguatge i uns mètodes que venen directament del nazisme, omplen els nostres canals de comunicació, les nostres paraules, la nostra llengua. Vivim immersos en la manupilació més perversa del llenguatge.
Bé, els homes i les dones que escriviu, sou els custodis de les paraules, del seu significat i del seu sentit. Aqui rau la vostra importància. La vostra tasca no està, de cap manera, dins la normalitat, com tampoc ho està la sinceritat, la netedat o la llibertat.
La vostra tasca és portar les paraules al carrer, a la gent. A la vostra gent més propera, millor. Que la vostra sinceritat, netedat i llibertat, esclatin en la normalitat, com la llavor en un camp ben llaurat.
Jesús:
ResponEliminaBon resum del que es va dir.
Només hi afegiria un apunt. Al meu entendre, el debat sobre el model de llengua és recurrent i no és la qüestió principal, tot i que tinga el seu grau de rellevància.
Penso que, al capdavall, el model de llengua està sempre en construcció i s'ha de treballar, més que no pas parlar-ne.
Si hi ha algú que vulgui aprofundir en la dictadura - pel que diu l'Àlex - que ens imposa el llenguatge, la metafísica de la paraula, li recomano el 'Tractatus' de Wittsgenstein. Aleshores, un cop llegit i digerit, hom pot abeurar en l'Ésser i Temps' de Heidegger i descobrir perquè el filòsof va enunciar: ''el llenguatge és la llar de l'ésser''...
ResponEliminaSalut i pau!
Miquel Esteve
La llengua es viva, canvia cada dia, cada moment, te les seves particularitats a cada zona, però es la mateixa llengua, evolucionant cap al futur.
ResponEliminaNo es parla avui igual que fa cinquanta anys, com dintre de cinquanta anys més no es parlarà com es parla avui.