Dinem a Sant Martí d'Empúries, el petit poble que em recorda en certa manera Siurana. A la plaça hi ha terrasses de tres restaurants amb fundes a les cadires de diferents colors: blaves, vermelles i verdes. Anem al de fundes vermelles. El blau està bastant ple, però al verd no hi ha ningú, llevat del cambrer plantat a la porta. La meva dona pateix pel restaurant verd; sempre pateix per coses així, però a poc a poc hi arriben cliens (6 taules).
Sopem bé a un restaurant amb encant de L'Escala. Al costat, un parell d'angleses s'acaben l'ampolla de vi. Una d'elles acaba fent els coros de les cançons que ens posen de música de fons. Havíem comprat panellets en una pastisseria, però hem sopat tant bé que no gosem tastar-los.
L'últim dia, de tornada, parem a passejar pels carrers medievals de Pals. Els homes i dones del temps amenaçaven pluja, però tenim temps de prendre el sol. Entrem a una botiga de ceràmica i entre mig de gerros i plats trobem penjats del sostre uns quants trapezistes que em tempten. Els fa la filla de la mestressa del local.Ens despedim del viatge amb la visita a una platja nudista de Begur i una pizza monumental a Palamós.
Arribo, després de tants dies, a casa teva.
ResponEliminaAprofito per fer-me oficialment seguidora del teu blog.
També per dir-te que encara no em sento prou jo, i que tinc un dol que mai pensava tenir tan endins, però tot i això, gràcies per la companyia, amic.
això és la illa roja de la Rita
ResponEliminaUn vitge ben apofritat aques trapezista ja veus que ha sortit viatger.
ResponEliminaI a la platja nudista hi havia algú que exercís com a tal, a aquesta alçada de la tardor ?
ResponEliminaDius que van acabar UNA botella de vi - doncs, no eren anglesos ;)
ResponEliminaSón uns trapezistes ben originals! I vas caure en la temptació?
ResponEliminaL'Illa Roja! Hi ha qui ha fet un blog d'aquest lloc!
ResponEliminaEi, ei, que és la meva platja aquesta hahahahaha
ResponEliminaA que és bonica? :-))
Petons!