A l'ordinador tinc un arxiu de text on escric anotacions diverses, recordatoris, idees, etc. Aquest arxiu heterogeni té un nom fàcil de recordar: Jesús. El motiu és obvi.
Quan vaig a tancar l'arxiu i no he desat les modificacions que hi he fet, apareix un missatge que pregunta: "¿desea guardar los cambios efectuados en Jesús?".
.
De vegades l'ordinador et fa preguntes molt existencials.
:D
ResponEliminaHome, encara sort que t'ho pregunta! De vegades canviem maneres de fer i no ens hi podem repensar!
Jesús és un nom que resulta ben curiós arreu menys aquí. A mi a la Gran Bretanya em van preguntar que com era que en un país tan catòlic hi hagués gent que posés el nom del fill de Déu a sons fills. I em van afegir: "because you cannot say the name of God in vain".
ResponEliminaT'hi has trobat mai, a l'estranger, que se't sorprenguin amb el nom Jesús?
Petons des del Poble-sec.
Montse
Hehe...
ResponEliminaSi el Papa de Roma llegís el teu post, la resposta que donaria a la pregunta seria, clarament, "Canvis? no!"
Espero que tu, per contra, responguis que sí, pel bé de la feina feta :-)
és que l'ordinador és un apassionat de la meditació profunda ;)
ResponEliminaQuin "susto", al llegir el títol, pos no em pensava que havien canviat al President de l'EMD de Jesús. Si es per aquest motiu tots tranquils, el missatge no cal que aparegui: de moment no hi han canvis que guardar.
ResponEliminaSiguen canvis bons o dolents, el millor és que et doni una segona oportunitat!
ResponEliminad'aquí a uns dies li podràs dir nen Jesús!
ResponEliminaAra em sortia aixo a la pantalla i no habia vist que era el teu post i no entenia res.
ResponEliminaMolt bo aquest post, tens sort que t'ho preguntin. Tant sovint canviem inevitablement!
ResponEliminaM'he fet un fart de riure, has escrit una boníssima història! Llegia amb atenció i el final m'ha descol·locat i m'he posat a riure a l'ample com feia dies que no feia! M'ha anat molt bé!
ResponEliminaDesprés destornudar, podria'm dir-li Desa'm el mocador.Anton.
ResponEliminaHome, jo a Jesús no li faria massa canvis, si de cas, a tota la trepa que li van usurpar el que podria ser un bon camí de vida...
ResponEliminacrec que hi ha alguns que premerien la tecla d'"omitir"...
ResponEliminasi tothom té dubtes existencials...pq no un ordinador? Serà allò de l'inteligència artificial?
Que bo. Estaria bé que poguéssim decidir si desem o no els canvis que hem efectuat a la nostra vida.
ResponEliminaMolt bo!! Jo crec, de totes maneres, que aquesta gent no canvia mai...
ResponEliminaQue bó!
ResponEliminaCanviem a mesura que aprenem, però de vegades si que ens agradaria poder tenir una tecla de retrocés, per poder esborrar i reescriure algún detall...
ResponEliminaPerò que bó!
ResponEliminaPotser aniria bé que també ens poguèssim trovar amb aquesta pregunta a l'acabar el dia en la vida real i decidir si volen acceptar els canvis o no.
... Per cert el pobre "Jesús" deu d'anar desmanegat tot el dia amb tants canvis, je,je, perdó!
Tot canvia. De vegades, a millor. De vegades, a pitjor. De vegades, simplement canvia.
ResponEliminaNo?