Sovint, quan tens convidats, esperes la seva arribada amb il·lusió i procures tenir la casa ben arreglada i desitges demostrar les teves dots d'amfitrió.
De vegades, aquestes visites duren més del compte i, dissimuladament, mires el rellotge. Tot està desordenat i tens ganes d'estirar-te ben còmode al sofà.
Pèro en el pitjor dels casos, la visita no és benvinguda i el somriure hipòcrita que llueixes als llavis et fa sentir ridícul, i les adulacions excessives, patètic.
Per sort, sempre arriba el moment d'anar-se'n, recuperar el domini de casa teva i de sentir una d'aquestes felicitats petites.
.
NOTA: Qualsevol relació que pugueu establir entre aquest post i les visites que, per casualitat, tinguin lloc avui a Tortosa, serà conseqüència de la vostra ment perversa.
i t'asseguro que allò de posar l'escombra al revés no funciona!
ResponEliminauf... això és una felicitat GRAN!!! ;)
ResponEliminaÉS clar! És per això que diuen que el Nadal és època de felicitat! Per què tard o d'hora s'ha d'acabar!
ResponEliminaaix....
I de vegades no acaben mai de marxa.
ResponEliminaSí que funciona allò de les escombres ! I pintar d'un altre color la façana : així a la propera visita no hi troben !
ResponEliminaI allò de: ... carinyo, que potser aquesta gent tenen pressa i nosaltres els estem entretenint ...
ResponElimina